Aquest és un dibuix de la Via Làctia en una hipotètica vista des de dalt. El Sol és només una dels 200.000 milions d'estrelles d'aquesta típica galàxia espiral barrada que té uns 90.000 anys-llum de diàmetre.
Hauria de prestar-se atenció al fet que quasi be hi ha tantes estrelles entre els braços espirals que dins d'ells mateixos. La raó per la qual els braços de les galàxies espirals són tan prominents és que les estrelles més brillants estan dins d'ells. Els braços espirals són les regions més importants de formació estel·lar a les galàxies espirals i és on es troben la majoria de les nebuloses.
El primer bon mapa de la forma espiral de la Via Làctia el va fer Oort, Kerr i Westerhout el 1958 (pot veure una primitiva versió a aquest enllaç). Oort va assenyalar l'hidrogen neutre (HI) a la pla de la galàxia. Més tard, al 1976, Yvonne i Yvon Georgelin va fer mapa de la majoria de les regions HII més importants (nebuloses brillants d'hidrogen ionitzat) mostrant com estan distribuïdes per la totalitat dels braços espirals. El 1993, Taylor i Cordes van fer una versió actualitzada. Finalment al 1995 J Vallée examinà la prova i arribà a la conclusió que la galàxia era una espiral logarítmica de quatre braços descrits a aquest enllaç.
Durant molt de temps s'ha sospitat que al centre de la Via Làctia podia haver una barra, però la primera prova concloent la va establir Blitz i Spergel el 1991. La informació de la forma exacte de la barra central la van publicar recentment el juliol del 2001 López-Corredoira, Hammersley, Garzón, Cabrera-Lavers, Castro-Rodríguez, Schultheis i Mahoney, (disponible en forma de fitxer postscript a aquest enllaç.) Els autor van concloure que la barra central de la Via Làctia s'assembla molt a la de la galàxia espiral M95.
S'han posat juntes aquestes dades aconseguint el mapa que segueix. Hi ha molt poques dades disponibles sobre l'extrem més llunyà de la galàxia però les galàxies espirals normalment són quasi be simètriques, i sovint les característiques d'una banda es reprodueixen a l'altra.
Per a veure recents anàlisis de l'e4structura espiral de la nostra galàxia (que confirmen el mapa anterior) hi ha disponible el document Star-forming complexes and the spiral structure of our Galaxy de D Russeil.
| Propietats de la Via Làctia | |
|---|---|
| Diàmetre de la galàxia | 90.000 anys-llum |
| Nombre d'estrelles a la galàxia | 200.000 milions |
| Massa de la galàxia | 1 bilions de masses solars |
| Longitud de la barra central | 25.000 anys-llum |
| Distància del Sol al centre | 26.000 anys-llum |
| Espessor de la galàxia a la zona del Sol | 2000 anys-llum |
| Període de rotació del Sol al voltant del centre galàctic | 225 milions d'anys |
A sota hi ha quatre galàxies que s'assemblen a la Via Làctia. NGC 3953 (a dalt a l'esquerra) a 55 milions d'anys-llum de distància i té 95.000 anys-llum de diàmetre. NGC5970 (a dalt a la dreta) a 105 milions d'anys-llum de distància i 85.000 anys-llum de diàmetre. NGC 7329 (a baix a l'esquerra) està a més de 140 milions d'anys-llum de distància però és més gran amb un diàmetre de 140.000 anys-llum. NGC 7723 (a baix a la dreta) a 80 milions d'anys-llum de distància i un diàmetre de 90.000 anys-llum.
